Blog

Hola! En aquest espai trobaràs totes les novetats, les reflexions i les propostes que et fem des de la plataforma d'Educació Demà

Esperem que t'agradi i que hi trobis el que busques. Deixa'ns el teu comentari!

Entrevista a Frank Sabaté - @franksabate
Per Educació Demà | dilluns, 30 maig, 2016 | 0 comentaris

“Educació Maker: com convertim l'escola en un laboratori de creació?”, és la tercera tendència educativa que es tracta als seminaris oberts del Camp Base i als tallers Edulab del projecte Educació Demà, de la mà de Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i especialista en programació d'ordinadors a l'aula i en robòtica educativa.

Com es va introduir el moviment maker en l’àmbit educatiu?

Si parlem dels orígens del moviment maker en l’educació, la figura més reconeixible és la del científic i educador Seymour Papert, pare del llenguatge de programació Logo. Ell va agafar les teories de Piaget, les va reconvertir i va afirmar que l’aprenentatge realment significatiu es produeix quan l’alumne fa alguna cosa. És a dir, gràcies a fer coses i reflexionar com les està fent, l’alumne aprèn. Aquestes idees van tenir ressò als anys 80 però van perdre força i no van tornar a agafar embranzida fins que va arribar un moment de ressorgiment del moviment en l’àmbit educatiu amb l’aparició del llenguatge de programació Scratch, del MIT. Això coincideix també amb l’aparició de dispositius de baix cost que permeten que els alumnes puguin fer les seves creacions a un nivell més tecnològic. Estem parlant, per exemple, de plaques com Arduino, 

Raspberry Pi i altres tipus de gadgets que faciliten l’entrada del moviment maker a l’aula.

 

Aprenent fent.

Aquesta és una part essencial de la teoria construccionista de Papert. Ell creia que l’aprenentatge ha de ser actiu i que només es produeix quan alumne crea algun objecte o alguna cosa que sigui significativa per ell. El més important que genera la pedagogia maker és que l’alumne faci una anàlisi del que està fent, que es pregunti per què passen les coses i com passen. Quan et planteges tot això, es produeix un aprenentatge al teu cap. De fet, la clau de l’èxit de la pedagogia maker es troba en una característica intrínseca en tots els nens: la curiositat. Si som més curiosos, podrem ser més creatius i alhora fer coses interessants. Si només explorem un camí per trobar la solució, molt poques vegades es produirà un aprenentatge competencial. Els alumnes només sabran resoldre un tipus de problema i només d’una manera concreta.

 

Continua llegint l’entrevista clicant al següent enllaç: 

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/Entrevista%20Frank%20Sabat%C3...

 

Enviar un comentari